Una mateixa mirada
Quan vaig començar aquest projecte sabia què volia fotografiar, però no sabia què hi trobaria.
Vaig entrar a cinc cases. Cinc maneres diferents de ser família. I, una vegada i una altra, em vaig trobar amb el mateix: el soroll, el moviment constant, els silencis, les mirades, les rutines. La vida passant sense adonar-se que estava sent observada.
No demano que ningú posi. No dirigeixo. Arribo, m’assec i espero. Les fotografies apareixen quan la família deixa de mirar-me i torna a mirar-se entre ella.
Aquest projecte no parla de les diferències. Parla d’allò que compartim.
Potser això és una mateixa mirada: descobrir que, darrere de cada porta, la vida canvia de forma, però no d’essència.
Totes les famílies viuen l’amor de maneres diferents, però el vincle sempre parla el mateix llenguatge.
Sandra Esteve
